Petit Homenatge a un Gran Heroi: Joan Amengual Abardia, DEP.

05/06/2017

Petit Homenatge a un Gran Heroi: Joan Amengual Abardia, DEP.


Benvolguda Comunitat Educativa,

La Cooperativa d’Ensenyament del nostre centre vol expressar el seu condol per la pèrdua del seu exalumne Joan Amengual. També volem fer-li un petit homenatge recordant-lo amb la seva cançó, aquí.

"El nin que ens va ensenyar a somriure davant l’adversitat, ens ha deixat. Ha traspassat la línia que separa el món dels sentits del món de les idees. Des d’allà ens seguirà donant lliçons entranyables perquè puguem aprendre a agrair i somriure. Sempre amb nosaltres, Joan Amengual Abardia". - Rosa Sastre.

Molts del qui van tenir la gran sort de conèixer-lo li han volgut regalar unes paraules:

“En Joan va venir als 5 anys a l’escola. Na Vicky va ser la seva mestra. El recorda com un gran lluitador, sempre discret i amb un sentit de l’humor molt seu. Totes el recordam amb molt sentiment i estam molt contentes d’haver estat al seu costat.” Equip d’Infantil.

“Anava a 1r de Primària i ballava. Tenia als seus companys completament entregats a ell i l’ajudaven molt. Algunes vegades a classe, mentre ell garavatejava lletres, algú s’aixecava sense més ni més i amb cara interessant li deia....”moooolt bé, Joan, te surt mooooolt bé”, i ell somreia molt. Després l’altre tornava al seu lloc com si res”.- Cati Ana 1r cicle d’EP.

"Gràcies Joan per compartir amb mi la teva força, alegria i il.lusió....Et durem sempre al nostre coret." M.A. Crespí.- 2n Cicle d’EP.

“En Joan Amengual Abardia ens va deixar ahir, com era ell i com l’estimavem nosaltres, sense fer gaire renou” – Miquel Ramis.

“De cop i volta es fa un nus a la gola i les paraules no surten com un voldria però després el teu somriure es converteix en musa: gràcies per deixar-nos el coratge com a lema, tu ets aula i aula ets tu. I ara jo em convertiré en lladre i diré: «Només el que es perd es queda per sempre» H. Ibsen. - Marilén B.

"Cada un de nosaltres coneix un Heroi. Aquest és en Joan, un al·lot rialler a qui li agradaven els acudits i la música d’Estopa, el Mallorca i gaudir de la companyia dels seus companys “gamberros” que sempre li posaven la gorra o feien carreres amb la cadira de rodes a l’hora de sortir al pati. Me qued amb el so de la teva rialla, amb la teva ajuda per fer callar als companys mentre tu estaves concentrat acabant els teus mandalas.

Heroi meu, allà on siguis enlluernaràs per la teva bondat i vetllaràs per la teva família. Una besada!" Joana- 2n cicle d’ESO.

“Te’m fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t’evoco, segur com mai que l’única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l’esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m’acompanyes, i aquell esforç, que prou coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d’aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se’m representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre”. Lletra a Dolors /Miquel Martí i Pol.

Darreres notícies


© Aula Balear | web fet amb SPIP, programari lliure distribuït sota llicència GPL | Legal

APIMA Som cooperativa! 2012