Algunes de les coses més importants de la vida, les vaig aprendre a l’educació post-obligatòria.

La màgia d’aquells anys residia en les coses simples i a la vegada importants del dia a dia.

Vaig aprendre a meravellar-me amb el domini de les lletres i els números. A experimentar, inventar, crear… A entendre algunes coses sobre la ciència i sobre la música. A descobrir les noves possibilitats del moviment del meu cos. A jugar, a cooperar, a respectar a tots i a tot. A ser autònoma. A explicar allò que aprenia i allò que me passava. A dir no o a dir sí, entenent que el món igual que l’escola és un lloc de llibertat al que he vengut a ser feliç.